dimarts, 21 de febrer del 2012

dimecres, 15 de febrer del 2012

FORÇA


Avui una dieta a base de pomes!

ELL


La cançó que sona de fons és la meva. Als 50 anys de casats dels meus avis, els hi vaig dedicar aquesta cançó. I la imatge que hi ha he vulgut representar l'estimació tan profunda que li tinc.

Fotografia que és realitat.



És una foto que va surtir de la nada. Si, si una d'aquelles fotos que fas sense que vulguis que sigui perfecte. És una foto que només va durar un segon, però en aquell segon hi han una infinitat de sentiments. Les mirades d'ell i el gos, la complicitat, l'estimació, la diversió.

Infinit.


Passo la majoria d'hores al seu costat, per no dir totes.
Ell és una de les persones que em fa més feliç, que em sap treure un sormiure d'orella a orella, qui està al meu costat consolanme i miran els meus ulls entre plorosos. Ell és qui m'anima a seguir endavant, qui m'ajuda a fer realitat els meus somnis. Ella hi ha una cosa que no sap, ell és el meu somni, i sense que ho sapiga l'ha fet realitat. T'estimo Joan.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Un dibuix inacabat, però que va més enllà.


Una amistat es defineix com una persona la qual l'admires. Que la tens al costat tan ens els bons moments, de riures, de festes, i també en els mals moments. Una persona que et sapiga donar-te un altre punt de vista diferent al que tens, per fer-te veure la vida desde una altre prespectiva. Una persona que et sapiga aconsellar, sense primer pensar amb ella mateixa, i pensant solament el que serà millor per a tu. Una persona que és molt important a la meva vida és ella, l'Helena.
Un dibuix que mai ha sigut acabat, però una amistat infinita.

Imaginar, és crear.


A la vida i poden haver-hi molts moments fantàstics. Moments per riure, per plorar d'emocio, per cridar, per saltar, per petons, per abrçades, per moments amb amics, però un dels moments fantàstics és crear un projecte que tens a la teva imaginació.

Una nova membre a la red social


Sóc tal i com sóc, una mica esbojarrada, despistada, extrobartida, enfadona, però sempre estic somrient!